Amb aquets aire de metec, jueu errant i pastor grec, i els meus cabells als quatre vents, i aquest mirar tan indecis, ara amargant ara endolcit de dies bons i de mal temps .
Potser faig pinta d’aver estat lladre de fruites i de blats, de camps que acaricia el sol,
pero es m’hi ajec i hi faic l’amor, com hi he jugat i m’hi he perdut,sense mai perdre-m’hi del tot.
Amb aquest aire de metec , jueu errant ,i pastor grec,i els meus cabells als quatre vents,
i aquells meus ulls descolorits , verdosos blaus mig enfosquits, em fan mirall de tots aquells.
Amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perque el meu cor no s’ha rendit ni penedit d’anar més lluny, d’on algú diu quens aturem sino volem anar a l’infern , cosa que mai no m’he cregut.
D’on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l’infern, cosa que mai no m’he cregut.
Amb aquets aire de metec , jueu errant, i pastor grec, i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trovar-te i a sentir , com es d’inmens aquest cami qe encara tornaria a fer.
Cami de totes les olors , del gessmani dels meus records d’Alexandria i d’Estambul,
i com voldria perdre- m’hi, i enamorar-m’hi com ahir ans que se m’acluquen els ulls.
I com voldria perdre-m’hi i enamorar-m’hi com ahir ,
ans que se m’acluquin els ulls.