La Música tradicional de Cuba és la expressió de ritmes i melodias autòctonas o introduïdas a l’illa de Cuba. La música cubana té diversos orígens, el dels seus pobles nadius, els colonitzadors espanyols i l’arribada dels esclaus africans.
El blog Percuseando de Marcos Valcárcel, que és un professor de música cubà, explica d’una manera molt didàctica i amb nombroses partitures la seva visió de la percussió cubana. Especialment interés tenen els apartats polirítmies, on hi ha partitures senzilles per iniciar-se a patrons rítmics acompanyats de la clau, percussió cubana i percussionistes cubans.
Un bongo és un instrument musical de percussió d’origen africà compost per dos petits tambors de pell, un més gran que l’altre que, després de ser transformat a Cuba, acabà abastant categoria universal a través del son i de la rumba. És un membranòfon (produeixen el so mitjançant la vibració d’una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador).
L’intèrpret –bongosero– ho percudeix amb les mans; per a això el col·loca entre els seus genolls, d’assegut, ubicant el pegat més agut a la seva esquerra.
El bongo petit s’anomena macho i el gran hembra.
El martillo és l’acompanyament habitual del mambo, del son, del cha cha… del bongosero que consisteix a interpretar corxeres amb diferent timbres. La mà dreta marca el temps al macho, mentre l’esquerra va fent una espècie de ventall sobre l’hembra que canvia el color del so de cada cop.
Quan el tempo és molt ràpid es pot llevar el 2n cop de la mà dreta (la 3a corxera)
La conga és el nom d’un tambor cubà d’origen africà i el d’un estil de ball de la música llatina. El nom de “conga” es va originar a la dècada dels anys 50 del segle XX a Nova York quan músics cubans i novaiorquesos van fusionar els estil Son i Jazz creant la salsa. El nom en Cuba és tumbadora.
Hi ha molts de tipus de congues depenent del tamany i la seva afinació.
Quan es parla de claus s’han de diferenciar dos conceptes:
1. Les claus com instrument idiòfon de percussió
2. Les claus rítmiques com a patrons d’on es deriven els distints ritmes. Tot el sistema rítmic afrocubà s’organitza a partir de la clau rítmica. Els instruments que l’executen solen ser les claus o les campanes.
Les claus que al primer compàs tenen dos cops (dues figures) i al segon tres s’anomenen 2-3 i les claus que tenen tres cops al primer compàs i dos al segon s’anomenen 3-2.
Aquestes claus es poden escriure en diferents compassos (2/4 o 4/4) i distintes figuracions (corxeres soltes o semicorxeres accentuades).
La guajira és un gènere derivat del punt cubà que té un compàs d’amalgama:
Ja és partit en “Catalí”
i se’n va devers l’Havana
amb sos calçons d’indiana*
i guardapits de xalí**.
Per anar a Veracruz
han de passar per l’Havana
dóna’m aquesta mà, Joana,
Déu sap si no ens veurem pus.
Aiguardent, tabac i vi
volien es pescadors
també us volien a vos
careta de serafí.
* Indiana: Roba de cotó estampat feta en lligat de plana
i en qualitat baixa. (Alcover-Moll)
** Xalí: Tela de pèl de cabra, a vegades mesclat amb
seda. (Alcover-Moll)
Maria del Mar Bonet explica:
Als dos temes del camp, «Zapateo» i «Amorosa guajira», que eren només peces musicals, els vaig posar lletra de cançons que vaig trobar en el Cançoner popular de Mallorca del Pare Ginard que parlaven de Cuba en relació al comerç de teixits o de tabac, de relacions amoroses, d’enyoraments…
A partir dels anys 1930, la guajira va ser refinada i popularitzada per Guillermo Portabales. El seu ritme es va acostar més al son i al bolero.
Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Y antes de morir yo quiero
Echar mis versos del alma
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Y antes de morir yo quiero
Echar mis versos del alma
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera
No me pongan en lo oscuro
A morir como un traidor
No me pongan en lo oscuro
A morir como un traidor
Yo soy bueno y como bueno
Moriré de cara al sol
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Con los pobres de la tierra
Quiero yo mi suerte echar
Con los pobres de la tierra
Quiero yo mi suerte echar
El arroyo de la sierra
Me complace más que el mar
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Tiene el leopardo un abrigo
En su monte seco y pardo
Tiene el leopardo un abrigo
En su monte seco y pardo
Yo tengo más que el leopardo
porque tengo un buen amigo
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera
Amorosa guajira
Si a l’Havana vos n’anau
no mireu cap havanera
pensau en s’amor primera
que dins Llucmajor deixau.
Quan allà enfora sereu
a l’altra part de la mar
una coloma veureu
que un record meu vos durà.
A l’Havana vora mar
hi tenc sa meva alegria
un jove que em fa cantar
moltes cançons nit i dia.
Oratjol de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè el meu estimadet
habita es port de l’Havana.
Si a Cuba vos n’anau
lo meu bé divertiu-vos
i, si feis altres amors
penseu en lo que deixau.
Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d’or
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.
El Mambo és un gènere musical i de dansa que s’originà a Cuba. La paraula mambo és un afronegrisme de manera similar a altres termes musicals afroamericans com conga, milonga, bomba, samba, bamba, tango i cúmbia, entre d’altres, que tenen un origen congolès.
El 1938 el compositor Orestes López va escriure una cançó anomenada Mambo, derivada d’un ritme popular cubà –el danzón– i de la contradansa europea. A finals de la dècada del 1940, Dámaso Pérez Prado va popularitzar la versió més coneguda del mambo, en la qual domina la forma sincopada. El director de l’orquestra comptava fins a 8 i pronunciava la paraula maaaaaambo allargant la primera vocal. Les composicions més conegudes de Pérez Prado són Mambo núm. 5 i Mambo núm. 8.
El 1999, el cantant Lou Bega va treure al mercat un remix de Mambo n. 5, de Pérez Prado, que va ser un gran èxit internacional. La lletra és un exemple claríssim de la masculinitat tòxica ja que no deixa res per verd. El seu tempo però, no és molt ràpid i per això és un tema molt adequat per provar els patrons rítmics. Per crear un tema de mambo pot quedar molt bé cantar un fragment (tot i que la lletra no per tots els tòpics coeducatius que tracta), ballar-lo o fer un unisó amb el ritme inicial.
Ladies and gentlemen, this is Mambo Number Five
One, two, three, four, five
Everybody in the car, so come on, let’s ride
To the liquor store around the corner
The boys say they want some gin and juice
But I really don’t wanna
Beer bust like I had last week
I must stay deep because talk is cheap
I like Angela, Pamela, Sandra and Rita
And as I continue you know they getting sweeter
So what can I do? I really beg you, my Lord
To me is flirting it’s just like sport, anything fly
It’s all good, let me dump it, please set in the trumpet
A little bit of Monica in my life
A little bit of Erica by my side
A little bit of Rita is all I need
A little bit of Tina is what I see
A little bit of Sandra in the sun
A little bit of Mary all night long
A little bit of Jessica,…
Escoltau el principi de Mambo#8. Podeu utilitzar aquest compte fins al 8, aturar i dir maaambo, mentre tocau darrera semicorxeres, la clau 2-3 de son o el timbau del mozambique.
El ritme del mambo s’acompanya amb aquesta campana, que en un compàs 4 per 4 es pot escriure així:
El mambo s’acompanya amb la clau de son 2-3, que en un compàs 4 per 4 es pot escriure així:
Toca amb una mà la campana de mambo i amb l’altra la clau de son 2-3.
La campana de mambo i la clau de son 2-3 es poden transcriure al Soundtrap d’aquesta manera:
La clau de son 2-3 també es pot escriure en compàs 2 per 4 i amb una figuració més breu:
D’aquesta manera es podria tocar tot en semicorxeres accentuant només les que corresponen a la clau de son 2-3:
Fixa’t que en aquest tutorial de Michael de Miranda a més a més de la campana de mambo i la clau de son 2-3, hi ha la part de la campana de bongo montuno, que són negres i corxeres a temps.
Amb les pailes se sol tocar aquest patró a contratemps que popularment s’anomena “bombo cubà”.
La campana de mambo i el bombo cubà sonarien:
Normalment a l’estrofa el bongosero, l’intrumentista que toca els bongos, toca el seu instrument però al montuno, que seria la tornada, amolla els bongos i toca la campana de bongo.
Tots aquests instruments es podrien transcriure al Soundtrap d’aquesta manera:
La càscara és el patró que es toca als dos costats de les pailes:
El ritme del mambo a vegades també s’acompanya amb la clau de son 3-2.
A un mambo interpretat per batucada s’hi poden afegir les campanes o les claus com a break o intros, les passes de mambo com a coreografia i el recompte fins a 8 seguit del maaaambo del Mambo #8 com a break.
El moçambic és un ritme afrocubà provient de la conga de comparsa, que és el ritme de carnaval de Cuba. Aquest és el patró de la campana de la conga de comparsa:
El moçambic fou creat als anys ’60 i fou popularitzat el 1965 a les Olimpiades de París per Pedro Izquierdo, també anomenat Pello el Afrikan, qui va reduir les parts de percussió de la comparsa. Encara que s’anomeni moçambic i que la música tradicional de Cuba té unes profundes arrels africanes, el nom del ritme no té res a veure amb el país. El Mozambique cubà utilitza, entre d’altres instruments, congues i vent metall, que no són instruments africans.
Base de percussió del Moçambic a 90 bpm sobre la que practicar les distintes parts. Moçambic amb el caixó i amb el djembe.
El Moçambic utilitza la clau de rumba 2-3:
I tocat amb semicorxeres seria:
Aquest és el patró de campana i la clau de rumba 2-3:
Break dels dimonis d’Alaró que utilitzam com a break del Moçambic a la batucada
El Bembe és un estil sagrat de música de Cuba provinent dels Yoruba d’Àfrica. És utilitzat en els rites de Santeria on s’invoquen diferents Orishas, que són els déus africans. És un ritme ternari que s’escriu en un compàs de 6 per 8 o 12 per 8. Aquest és el patró rítmic, també anomenat campana de bembe, amb què s’acompanya aquest tipus de música:
La campana del bembe pot ser acompanyada a una pulsació de a 4 o a 6. Prova-ho i sentiràs com un mateix ritme pot semblar diferent si es marquen pulsacions distintes.
EXERCICI
Mira el tutorial How you can divide 6/8 rhythms i practica la campana de bembe acompanyant-la a una pulsació de 2, 3, 4 i 6. Sentiràs com la sensació rítmica canvia tot i ser el mateix patró rítmic.
L’altre repte del bembe és l’accent. Fixa’t que hi ha corxeres que apareixen soles i d’atres en grups de dos (tengués en compte que la repetició fa que la darrera corxera s’executi amb la primera). Marca els accents a la segona corxera en tots els grups de dues notes que hi apareixin.
Com a tota la música cubana, el bembe també té una clau. Prova de picar amb una mà la campana i amb l’altra la clau al caixó.
Les pailes (també conegudes amb el nom de timbals o rumberes) són un instrument característic de la música cubana que es toca amb dues baquetes similars a les de la bateria però totalment còniques.
Bembe a les pailes
