Cuba

La Música tradicional de Cuba és la expressió de ritmes i melodias autòctonas o introduïdas a l’illa de Cuba. La música cubana té diversos orígens, el dels seus pobles nadius, els colonitzadors espanyols i l’arribada dels esclaus africans.

El blog Percuseando de Marcos Valcárcel, que és un professor de música cubà, explica d’una manera molt didàctica i amb nombroses partitures la seva visió de la percussió cubana. Especialment interés tenen els apartats polirítmies, on hi ha partitures senzilles per iniciar-se a patrons rítmics acompanyats de la clau, percussió cubana i percussionistes cubans.

Disc Ultramar de Maria del Mar Bonet és un projecte recent i brillant de col·laboració de la cantant mallorquina amb músics cubans.

  • Escolta els temes Tonada Camagüeyana, Cançó de les Princeses africanes i Zapateo i identifica la clau.
  • Escolta el tempo i l’acompanyament de la Tonada libre. Com definiries la pulsació? Quina funció fa l’acompanyament respecte a la veu?

Al documental “Maria del Mar” s’explica la trajectòria personal de la cantant i l’enregistrament del seu disc Ultramar amb músics cubans.

Els ritmes cubans que treballam a classe provenen de danses populars que es mostren breument en aquest vídeo. Observaràs ballarines que dansen al so de la veu i instruments de percussió.


Instruments

L’illa caribenya de Cuba té una herència d’instruments de percussió molt rica debut a la seva història de mestissatge format entre d’altres per gent indígena, colons espanyols i esclaus africans. 

Güiro

Campana

Maraques

Xequeré

Ganzá

Claus

Conga

Pailes


Bongo

Un bongo és un instrument musical de percussió d’origen africà compost per dos petits tambors de pell, un més gran que l’altre que, després de ser transformat a Cuba, acabà abastant categoria universal a través del son i de la rumba. És un membranòfon (produeixen el so mitjançant la vibració d’una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador).

L’intèrpret –bongosero– ho percudeix amb les mans; per a això el col·loca entre els seus genolls, d’assegut, ubicant el pegat més agut a la seva esquerra.

El bongo petit s’anomena macho i el gran hembra.

Martillo

El martillo és l’acompanyament habitual del mambo, del son, del cha cha… del bongosero que consisteix a interpretar corxeres amb diferent timbres. La mà dreta marca el temps al macho, mentre l’esquerra va fent una espècie de ventall sobre l’hembra que canvia el color del so de cada cop.

Quan el tempo és molt ràpid es pot llevar el 2n cop de la mà dreta (la 3a corxera)


pailes

També anomenades timbales o rumberes, les pailes són un instrument d’origen cubà. Consisteixen en dues membranes afinades amb una quarta de diferència a la part inferior i una o dues campanes i un jamblock a la part superior. És un instrument molt utilitzat a la música llatina.

Abanico


Conga

La conga és el nom d’un tambor cubà d’origen africà i el d’un estil de ball de la música llatina. El nom de “conga” es va originar a la dècada dels anys 50 del segle XX a Nova York quan músics cubans i novaiorquesos van fusionar els estil Son i Jazz creant la salsa. El nom en Cuba és tumbadora.

Presentació.

Hi ha molts de tipus de congues depenent del tamany i la seva afinació.


Claus

Quan es parla de claus s’han de diferenciar dos conceptes: les claus com instrument idiòfon de percussió i les claus rítmiques com patrons d’on es deriven els distints ritmes.

CLAVE LP TRADICIONAL CUBANA - Hipermusic

Tot sistema rítmic afrocubà funciona a partir de la clau rítmica. Els instruments que l’executen (les claus o les campanes)

A Guide To Cuban Music: Instrumentation and Clave | Liberty Park Music


guagancó

El guagancó és un ritme d’origen urbà, cantable i ballable, en el que només s’empren veus i percussió. Té la clau de rumba.

Cruise Ship Drummer!: More Guaguancó
Cruise Ship Drummer!: Page of Guaguancó


Guajira

La guajira és un gènere derivat del punt cubà que té un compàs d’amalgama:

Zapateo

Ja és partit en “Catalí”
i se’n va devers l’Havana
amb sos calçons d’indiana*
i guardapits de xalí**.

Per anar a Veracruz
han de passar per l’Havana
dóna’m aquesta mà, Joana,
Déu sap si no ens veurem pus.

Aiguardent, tabac i vi
volien es pescadors
també us volien a vos
careta de serafí.

* Indiana: Roba de cotó estampat feta en lligat de plana
i en qualitat baixa. (Alcover-Moll)
** Xalí: Tela de pèl de cabra, a vegades mesclat amb
seda. (Alcover-Moll)

Maria del Mar Bonet explica:

Als dos temes del camp, «Zapateo» i «Amorosa guajira», que eren només peces musicals, els vaig posar lletra de cançons que vaig trobar en el Cançoner popular de Mallorca del Pare Ginard que parlaven de Cuba en relació al comerç de teixits o de tabac, de relacions amoroses, d’enyoraments…

Ball, adaptació per a guitarra de Leo Brower i per a piano de Rene Touzet


Guajira-son

A partir dels anys 1930, la guajira va ser refinada i popularitzada per Guillermo Portabales. El seu ritme es va acostar més al son i al bolero.

Clave (ritmo) - Wikipedia, la enciclopedia libre

Guantanamera

Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera

Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Y antes de morir yo quiero
Echar mis versos del alma

Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Yo soy un hombre sincero
De donde crece la palma
Y antes de morir yo quiero
Echar mis versos del alma

Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera

No me pongan en lo oscuro
A morir como un traidor
No me pongan en lo oscuro
A morir como un traidor
Yo soy bueno y como bueno
Moriré de cara al sol

Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera

Con los pobres de la tierra
Quiero yo mi suerte echar
Con los pobres de la tierra
Quiero yo mi suerte echar
El arroyo de la sierra
Me complace más que el mar

Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera

Tiene el leopardo un abrigo
En su monte seco y pardo
Tiene el leopardo un abrigo
En su monte seco y pardo
Yo tengo más que el leopardo
porque tengo un buen amigo

Guantanamera
Guajira Guantanamera
Guantanamera
Guajira Guantanamera

Amorosa guajira

Si a l’Havana vos n’anau
no mireu cap havanera
pensau en s’amor primera
que dins Llucmajor deixau.

Quan allà enfora sereu
a l’altra part de la mar
una coloma veureu
que un record meu vos durà.

A l’Havana vora mar
hi tenc sa meva alegria
un jove que em fa cantar
moltes cançons nit i dia.

Oratjol de tramuntana
alegra lo meu cosset
perquè el meu estimadet
habita es port de l’Havana.

Si a Cuba vos n’anau
lo meu bé divertiu-vos
i, si feis altres amors
penseu en lo que deixau.

Si la mar tornava tinta
i los peixos paper d’or
escriuria una carteta
a la prenda del meu cor.


Mambo

El Mambo és un gènere musical i de dansa que s’originà a Cuba. La paraula mambo és un afronegrisme de manera similar a altres termes musicals afroamericans com conga, milonga, bomba, samba, bamba, tango i cúmbia, entre d’altres, que tenen un origen congolès.

El 1938 el compositor Orestes López va escriure la cançó anomenada Mambo, derivada d’un ritme popular cubà –el danzón– i de la contradansa europea. A finals de la dècada del 1940, Dámaso Pérez Prado va popularitzar la versió més coneguda del mambo, en la qual domina la forma sincopada. El director de l’orquestra comptava fins a 8 i pronunciava la paraula maaaaaamboallargant la primera vocal. Les composicions més conegudes de Pérez Prado són Qué rico el mambo, Mambo núm. 5 i Mambo núm. 8.

Mambo #5

El 1999, el cantant Lou Bega va treure al mercat un remix de Mambo n. 5, de Pérez Prado, que va ser un gran èxit internacional. La lletra és un exemple claríssim de la masculinitat tòxica ja que no deixa res per verd. El seu tempo però, no és molt ràpid i per això és un tema molt adequat per provar els patrons rítmics. Per crear un tema de mambo pot quedar molt bé cantar un fragment (tot i que la lletra no per tots els tòpics coeducatius que tracta), ballar-lo o fer un unisó amb el ritme inicial.

Ladies and gentlemen, this is Mambo Number Five

One, two, three, four, five
Everybody in the car, so come on, let’s ride
To the liquor store around the corner
The boys say they want some gin and juice
But I really don’t wanna
Beer bust like I had last week
I must stay deep because talk is cheap

I like Angela, Pamela, Sandra and Rita
And as I continue you know they getting sweeter
So what can I do? I really beg you, my Lord
To me is flirting it’s just like sport, anything fly
It’s all good, let me dump it, please set in the trumpet

A little bit of Monica in my life
A little bit of Erica by my side
A little bit of Rita is all I need
A little bit of Tina is what I see
A little bit of Sandra in the sun
A little bit of Mary all night long
A little bit of Jessica,…

Mambo #8

Escoltau el principi de Mambo#8. Podeu utilitzar aquest compte fins al 8, aturar i dir maaambo, mentre tocau darrera semicorxeres, la clau 2-3 de son o el timbau del mozambique.

Campana i clau de son 2-3

El mambo s’acompanya amb la clau de son 2-3, que en un compàs 4 per 4 es pot escriure així:

Aquesta clau també es pot escriure en compàs 2 per 4:

I es pot tocar tot en semicorxeres:

Toca amb una mà la campana de mambo i amb l’altra la clau de son.

Aquesta campana es pot transcriure al Soundtrap d’aquesta manera:

Fixa’t que en aquest tutorial a més a més de la campana de mambo i la clau de son 2-3, hi ha la part de la campana de bongo montuno, que són negres i corxeres a temps.

Campana i clau de son 3-2

Escoltau el principi de Mambo#8. Podeu utilitzar aquest compte fins al 8, aturar i dir maaambo, mentre tocau darrera semicorxeres, la clau 2-3 de son o el timbau del mozambique.

Campana 2-3 doble

Campana 2-3 i timbals

Amb les pailes se sol tocar aquest patró a contratemps que popularment s’anomena “bombo cubà”.

La campana de mambo i el bombo cubà sonarien:

Normalment a l’estrofa el bongosero toca els bongos però al montuno, la tornada, amolla els bongos i toca la campana de bong.

Tots aquests instruments es podrien transcriure al Soundtrap d’aquesta manera:

La càscara és el patró que es toca als dos costats de les pailes:

Mambo per a batucada

A un mambo interpretat per batucada s’hi poden afegir les campanes o les claus com a break o intros, les passes de mambo com a coreografia i el recompte fins a 8 seguit del maaaambo del Mambo #8 com a break.

Mambo per a batucada

Mambo per a bateria

Bonito y sabroso

Aquest mambo va bé per practicar els patrons perquè té un tempo lent.

La engañadora

Ray Barretto

Poncho Sánchez


Moçambic

Conga de comparsa

El moçambic és un ritme afrocubà provient de la conga de comparsa, que és el ritme de carnaval de Cuba. Aquest és el patró de la campana de la conga de comparsa:

Moçambic

El moçambic fou creat als anys ’60 i fou popularitzat el 1965 a les Olimpiades de París per Pedro Izquierdo, també anomenat Pello el Afrikan, qui va reduir les parts de percussió de la comparsa. Encara que s’anomeni moçambic i que la música tradicional de Cuba té unes profundes arrels africanes, el nom del ritme no té res a veure amb el país. El Mozambique cubà utilitza, entre d’altres instruments, congues i vent metall, que no són instruments africans.

Base de percussió del Moçambic a 90 bpm sobre la que practicar les distintes parts. Moçambic amb el caixó i amb el djembe.

El Moçambic utilitza la clau de rumba 2-3:

I tocat amb semicorxeres seria:

Aquest és el patró de campana i la clau de rumba 2-3:

Moçambic New York Style

A Nova York als anys ’60 també, Eddie Palmieri va crear un ritme inspirat en el de Pello el Afrokan i l’anomenà moçambic estil Nova York. Són descendents seus altres estils com el songo i la timba.

Moçambic per a batucada

Break dels dimonis d’Alaró que utilitzam com a break del Moçambic a la batucada


Salsa

El músic Eduardo Morales defineix la salsa com «una representació de la identitat cubana i llatina a Nova York». El cèlebre músic novaiorquès i d’ascendència porto-riquenya, Tito Puente, afirmava que «la salsa, com ritme o música, no existeix. La música que anomenen salsa és la que he tocat des de fa moltíssims anys: es diu mambo, guaracha, chachachá, guaguancó. Tot és música cubana. La salsa es menja, no es veu, no se sent, no es balla».

La salsa presenta les següents característiques:

  • Ritme: Utilitza com a base el patró rítmic del son cubà, amb clau de son en dos compassos de 4/4.
  • Melodia: En molts casos les melodies usades en la salsa es corresponen amb les emprades tradicionalment en el so montuno i altres gèneres de la música cubana tradicional. La influència del jazz afrocubà ve determinada per l’arranjament encara que no és una condició imprescindible en la salsa.
  • Harmonia: Es correspon amb la utilitzada en la música occidental
  • Instrumentació: Usa instruments de percussió cubans popularitzats des de la dècada del 1920, pailas o timbals, bongó, güiro cubà, campana, dues maraques i congues. La instrumentació es complementa amb piano, contrabaix, trompeta, saxòfon, sobretot baríton, trombó, flauta i violí.


Bembe

Definició

El Bembe és un estil sagrat de música de Cuba provinent dels Yoruba d’Àfrica. És utilitzat en els rites de Santeria on s’invoquen diferents Orishas, que són els déus africans. És un ritme ternari que s’escriu en un compàs de 6 per 8 o 12 per 8. Aquest és el patró rítmic, també anomenat campana de bembe, amb què s’acompanya aquest tipus de música:

Pulsació de 4 o de 6?

La campana del bembe pot ser acompanyada a una pulsació de a 4 o a 6. Prova-ho i sentiràs com un mateix ritme pot semblar diferent si es marquen pulsacions distintes.  

EXERCICI

Mira el tutorial  How you can divide 6/8 rhythms  i practica la campana de bembe acompanyant-la a una pulsació de 2, 3, 4 i 6. Sentiràs com la sensació rítmica canvia tot i ser el mateix patró rítmic.

Accent

L’altre repte del bembe és l’accent. Fixa’t que hi ha corxeres que apareixen soles i d’atres en grups de dos (tengués en compte que la repetició fa que la darrera corxera s’executi amb la primera). Marca els accents a la segona corxera en tots els grups de dues notes que hi apareixin. 

La clau del bembe

Com a tota la música cubana, el bembe també té una clau. Prova de picar amb una mà la campana i amb l’altra la clau al caixó.

Les pailes

Les pailes (també conegudes amb el nom de timbals o rumberes) són un instrument característic de la música cubana que es toca amb dues baquetes similars a les de la bateria però totalment còniques.

Bembe a les pailes

Batucada

Caixó

Bateria

Congues


Abakua


Arara

La música Arara de Cuba és una música sagrada originària de la regió d’Àfrica que avui anomenam Benin/Togo.

arara 1
arara 2

Social

Contacte

C/ Andreu Pol “niuer” batle, s/n., Binissalem, Mallorca.
+34 971886612