Signes
Qui dirigeix es comunica amb signes amb la batucada perquè l’alt volum global impedeix la comunicació verbal. Aquests signes es fan amb les mans i els braços.
El director o la directora a més dels signes ha de conèixer totes les parts per poder reconduir el tempo si en algun moment es perd. Per tant, hi ha moltes més senyes que les indicades a baix i altres que són improvisades.
Pregunta i resposta
La pregunta i resposta és una forma musical en què un músic interpreta una melodia o un ritme a mode pregunta i la resta de músics hi responen. Pot ser verbal o no verbal, i sovint s’ha relacionat amb la cultura i música africanes encara que moltes altres cultures han usat aquest patró musical a les seves tradicions. A part d’haver estat usat a la música, històricament la pregunta i resposta ha jugat també un paper importantíssim a molts de rituals, des dels cants litúrgics fins als rites ancestrals d’arreu del món.
Aquesta forma musical pot ser totalment lliure i aleshores se sembla a una conversa musical on els participants intercanvien informació, melodies o ritmes, o pot ser més estructurada i seguir uns models preestablerts.
Els músics poden emprar la pregunta i resposta a les jam sessions, mentre que els mestres ajuden els nins a recordar elements claus de la lliçó.
Exemples d’estructures amb cridada i resposta són:
- Al jazz, per exemple, la pregunta i resposta és sovint improvisada amb diversos instruments “parlant-se” a través de la música.
- A l’església, la pregunta i resposta segueix un format específic i els fidels reciten versos de memòria.
- A Mallorca dunant Sant Antoni, per exemple, hi ha un cantant que improvisa gloses mentre les persones del seu voltant responen repetint el darrer vers.
- A la música clàssica aquesta form és coneguda com antífona.
- A la samba les preguntes i les responstes poden ser interpretades en qualsevol moment de la batucada. El xiulet o el repenic són els intruments encarregats d’introduir la pregunta mentre que la bateria de samba és qui respon.
Alguns Exemples
Pots pensar també en aquest esquema:
1. Ta tutu Ta tututà – Tutu tutututú
2. Bicicleta gol x3 – Tu tu
3. Ta tatà tatacatacà – Tu tutú tutucutucú
4. Moto gol Moto gol Moto tara taratatà – Tututú tututú tutu turu turututú
5. Música música gol (tresets dels tamborins)
6. tucutucu tum um pa un (ritme de SR)
En aquests vídeos la sentiràs amb variacions:
Afoxê
L’afoxê (o ijexá) és un ritme del nord del Brasil i sol incorporar coreografies, cançons i cerimònies de la religió Candomblé. Se sol tocar amb campanes i shekeres.
La campana és molt característica i pot començar de dues maneres distintes: començant amb una síncopa o amb quatre corxeres a temps.
Dansa, timbau. Base a 110 bpm.
Partitura per a batucada
Entrada
Base
El mateix patró però amb dos inicis diferents
Amb corxeres
Patró per a timbau
Amb semicorxeres
El nostre amic Michael de Miranda ens ensenya una formació amb campana, shekere, congues i surdo.
Primer ensenya un patró que comença amb quatre corxeres a temps a la campana primer.
I després un altre patró que comença només amb dues corxeres (com si començàs al 4t temps, com l’entrada dels contres al SR). És la manera com ho fan a l’afrobloco Filhos de Gandhi.
baiao
O estilo de música e de dança forró é uma manifestação cultural típica da região Nordeste. Apreciada em todo o Brasil, foi disseminada pelo país através dos migrantes nordestinos que saíam de seu lugar de origem em busca de melhores condições de vida, principalmente na década de 1960 e 1970.
O forró tem como base instrumental a zabumba, o triângulo e a sanfona; é subdividido nos ritmos xote, baião e xaxado. Com o tempo também se incluiu outros instrumentos e características a esse tipo de música, o que gerou ainda o forró universitário e eletrônico, surgidos na década de 1990.
Como representantes do forró tradicional temos os artistas Dominguinhos, Luiz Gonzaga e Jackson do Pandeiro.
Al cajón el pots practicar seguint aquesta progressió del cop bàsic la més complicat.
Amb aquest play along que va a 100 bpm pots practicar la caixeta.
I ara prova de tocar les parts de surdo i caixa a una velocitat supersònica amb un baiao dels Tio Macaco:
bossa nova
La bossa nova és un estil de música del Brasil que é similar al de la nova cançó dels Països Catalans. Els dos estils de música sorgiren durant dictadures militars que prohibien la cultura i la cançó com eina de protesta contra les injustícies.
La clau de bossa nova la sentiràs sovint al repenic a diferents tipus de samba:
Tocar la clau de bossa a negres o a blanques crea un efecte distint:
En aquest tutorial s’interpreta aquest ritme:
Fixa’t que els accents de les corxeres d’adalt marquen la clau de bossa.
En aquesta web trobaràs exercicis per arribar a interpretar aquest ritme.
Coco
El coco és un ritme afrobrasiler originari del nordest del país. El ball té arrels indígenes i es marca la trepitjada. Normalment té un ritme repetitiu de 3, 3, 2 (com el de rumba) i un cant de d’estructura reponsorial.
El ritme coco també es coneix com “embolada” que significa embolicar. El mot coco significa “cap” i es refereix al fet que els cants són improvisats.
Els instruments usats són el ganzà, el pandeiro, el triangle, el surdo i les mamballetes.
Aquest és el tema amb el ritme de coco que feien els Sandungueros de Lloseta:
Entrada
Entrada surdos
Base
Break
Maracatú
El maracatú és un ritme afrobrasiler d’origen bantú provinent de les ciutats de Recife i Olinda a l’estat de Pernambuco, al nord del país. Solia ser utilitzat per acompanyar desfilades semireliogioses on els participants cantaven i dansaven alhora. Els instruments usats són l’agogó, la campana, el shékere, l’alfaia i la caixeta:
Actualment el maracatú és interpretat durant el Carnaval de Recife per les anomenades nacions, tals com Leao Coroado o Estrela Brilhante.
En aquest tutorial quatre components de la nació de Pernambuc ens ensenyen també les distintes parts del seu maracatú.
Renato Abaña en aquests vídeos ens ensenya la manera de tocar maracatú amb cadascun dels instruments tradicionals d’aquest estil: agogó, base i virada d’alfaia, base i virada de caixa. Virada es podria traduir com break.
Tot i que el timbau no és un instrument que s’hagi utilitzat tradicionalment al maracatú, en aquest tutorial s’explica com adaptar-hi el ritme.
Maracatú de Recife
Aprendrem una base d’un maracatú de Recife
Les alfaias (nosaltres farem servir els surdos), fan tres frases distintes (les D signifiquen mà dreta i les E mà esquerra; quan no hi ha cap mà és que hi ha un toc entre les baquetes):
samba reggae
El samba reggae és un gènere de música originari de Salvador de Bahia, Brasil, que fusiona el samba i la música reggae de Bob Marley i reivindica la tradició de la música negra. Els grups, les batucades diríem nosaltres, que interpreten el samba reggae són anomenats afroblocos a Bahia.
Els tres afroblocos que consolidaren aquest estil foren Ile Aiye i Olodum als anys 70 i Timbalada als 90. A la pestanya de batucades brasileres del blog hi trobaràs informació sobre cadascun d’aqutes afroblocos.
Té un tempo tranquil, entre 90 i 120 bpm (beats per minute: pulsacions per minut), i és menys sincopat que el samba de Rio. Els patrons bàsics són:
En aquest tutorial o aquesta peça de Margareth Menezes explicats per Michael de Miranda o en aquest altre de Marcus Santos hi trobaràs el que normalment fa cada instrument al samba reggae.
Aquest ritme es pot complementar amb una entrada dels Batucando o un break d’Olodum.
Com que diferents intèrprets han begut d’aquesta tradició, hi ha moltes adaptacions per a diferents instruments com el caixó o la bateria.