Skip to main content

Característiques generals

El jazz és un estil afroamericà de música nascut a Nova Orleans a principis del segle XX. És una barreja del blues, les works songs i el ragtime. A vegades s’ha dit que és la unió de dos contintents (Europa i Àfrica) en un altre continent (Amèrica).

Tonades (work songs)

Les característiques principals del jazz són:

  1. La interpretació precedeix l’escriptura perquè és una música basada en la improvisació. Quan s’enregistren els primers temes per a big bands és quan es fa necessari escriure les parts.
  2. La melodia neix de la improvisació. Sovint s’interpreta un tema estàndard sobre el qual el músic improvisa. Les notes característiques del jazz són les blue notes, procedents del blues: la 3a i la 7a rebaixades de l’escala major i a 5a. disminuïda. 
  3. Gran importància de la forma responsorial de “call and response“, cridada i resposta.
  4. Relació especial amb el tempo que se sol definir com a swing o shuffle i que consisteix a subdividir ternàriament el que està escrit com a binari i a no recolzar el fraseig en el temps principal.
  5. El ritme es caracteritza per marcar el contratemps, l’off-beat,  per les síncopes, per acceleracions i retards en els tempos, s’evita fer caure les notes just en el temps i es toca amb swing.
  6. La dinàmica ve marcada per la hot-intonation, una interpretació molt expressiva amb trèmolos, pauses i suspirs, entre d’altres, i un estil responsorial (call and response) que és l’alternança d’un solista i un grup.
  7. En quant a textura predomina la melodia acompanyada.
  8. Tímbricament es caracteritza per tenir una secció melòdica i una de rítmica.

Descubriràs que el color característic d’aquests temes de jazz ve de les progressions harmòniques. A la web jazzguitar.be trobaràs molta informació de com començar a entendre el jazz amb la guitarra.

Presentació

Estàndards de jazz

Existeixen molts d’estàndards de jazz que són cançons amb què els músics aprenen a tocar aquest estil de música i que es recullen a uns llibres anomenats Real books.

Normalment només s’escriu la melodia, per al cantant, i els acords, per als instrumentistes. Tenen aquestes característiques:

  • el/la pianista ha de tocar acords a contratemps o síncopes. Per exemple:
Captura de Pantalla 2018-12-28 a les 13.33.39.png
  • el/la baixista sol anar a blanques o a negres, depenent del moviment harmònic que hi ha per compàs,
  • el/la guitarrista toca a negres suaument i mollant i pitjant els acords.

Estructuralment se sol començar amb una introducció.

10 estàndards de jazz que s’han de saber.

Història del jazz

La música jazz ha evolucionat  des que nasqué. Aquí trobaràs una proposta a partir dècades en què sorgí cada estil.


1890: Ragtime

El ragtime és un un gènere pianístic americà de finals del XIX en què destaca una melodia sincopada a la mà dreta sobre un compàs uniforme en estil de marxa (2/4 o 4/4) a la mà esquerra.


1900: Blues

El blues és un estil de música afromericà d’arrels populars basat en: la utilització d’unes determinades notes, anomenades blue notes, l’ús de les progressions d’acords del blues i d’un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment ‘blaus’, pren també la significació de ‘tristesa’.

Origen

Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar amb les cançons de pregària i els espirituals (gospel i spiritual songs), els cants de treball (work songs), baladesanglosaxones, i crits de camp (field holler). 

La importància del blues rau en el fet que ha estat l’estil mare de la immensa majoria de la música popular del segle XX: el ragtime, el jazz, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.

Ritme

Tot i que la rítmica s’escriu de forma binària s’interpreta en valors ternaris. A la pràctica, un compàs quaternari 4/4 es converteix en 12/8. D’aquesta manera dues corxeres iguals s’interpreten amb «swing», és a dir, amb forma de treset:

El principi d’aquesta pràctica rítmica s’anomena shuffle blues i es basa en executar les corxeres en forma de treset, on la primera durarà el doble que la segona.

Harmonia

És un estil bimodal, és a dir, l’acompanyament està en tonalitat majori la melodia en tonalitat menor gràcies al joc que donen les blue notes. Tots els acords de l’acompanyament contenen dissonàncies o tensions, normalment la 7ª de dominant, però també pot tenir la 9ª, l’11ª o d’altres.

Forma

El blues és una forma de 12 compassos de 4/4 amb uns estructures harmòniques que es repeteixen i formen l’anomenada roda d’acords del blues que li donen el seu so característic.

Els dos darrers compassos de la roda del blues són anomenats turnaround, que corresponen als acords I i V. Si cerques blues licks, acoustic guitar blues o guitar blues turnaround en trobaràs molts d’exemples.

La roda de blues és una successió d’acords que sempre es repeteix. Seria una espècie d’ostinat harmònic que segueix aquest esquema de 12 compassos en 4/4 que utilitzen 3 acords: tònica I, subdominant II i dominant III.

C-Jam Blues
Cada requadre és un compàs
Creative Guitar Studio: Secret Sounds Found in Blues Harmony...
Fixa’t que tots aquests acords contenen la setena menor, de tal manera que l’acord de C, que normalment seria do mi sol, passa a ser  C7 que seria do mi sol sib.

12BarB2

MELODIA

La melodia del blues usa l’escala menor pentatònica. Pentatònica significa que només té 5 notes i menor significa que la 3a és menor. Prenem l’exemple sobre l’escala de do.

Una escala de blues en C serien do mib fa (fa# o solb) sol sib.

Archivo:Blues Scale in C.png - Wikipedia, la enciclopedia libre

Recorda que fa # = sol b

F# Gb Single Note - YouTube

Normalment s’hi afegeix la blue note, que seria el 5è grau rebaixat (sol b).

Ukulele Blues Scale

Per improvisar una melodia sobre C, és a dir, amb aquesta roda d’acords, has d’utilitzar aquesta digitació (en nombres romans la corda i àrabs els dits): 

Ukulele Blues Scale | Ukulele Go

III – 0 1

II – 1 2 3

I – 1 3

Shuffle blues en G

Shuffle blues en E

Afinació oberta en Mi (open E tuning)

L’afinació oberta és un sistema d’afinar les cordes de la guitarra diferent de l’afinació estàndard a fi de tocar més fàcilment o utilitzar l’slide. L’afinació oberta en Mi s’utilitza molt per tocar blues ja que la corda greu de la guitarra és un mi i només hem de pujar tres cordes, la 5a, la 4a i la 3a. El tema The spider and the fly es toca amb afinació oberta en Mi.

Chords for Open E tuning
FXMJ Guitar Slides Set, Metal Guitar Slide Bottleneck Guitar Slide  Stainless Steel Slide for Guitar Bass and String Instrument,Silver,2 Set:  Amazon.co.uk: Kitchen & Home

Shuffle blues en A

Aprèn a tocar l’escala de la menor pentatònica amb les anomenades ghost notes, que vol dir notes fantasmes

En aquests tres youtubes que tens a continuació trobaràs tres  progressions difrerents de blues sobre una tonalitat major, una menor i una d’especial.


1910: Dixieland

El Dixieland és un estil del jazz que beu del ragtime i té un predomini del metall i la improvisació.


1920: Chicago

Quan l’any 1917 a Nova Orleans es van tancar els locals i tavernes on les bandes de jazz tocaven, i molts dels seus músics es van traslladar a Chicago. Allí es produir l’edat d’or del jazz.
L’estil de Chicago es caracteritza per la presència d’improvisacions solistes (anomenades cors) emmarcades per improvisacions col·lectives, i per la substitució d’alguns instruments de la banda:

  • En la secció melòdica, el trombó és substituït pel saxofon.
  • En la secció rítmica, el banjo desapareix en favor de la guitarra i el piano, i la tuba és substituïda pel contrabaix.


1930: Swing

El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels ‘30 i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d’instruments utilitzats per formar les anomenades “Big Bands“, com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Count Basie o Duke Ellington.

Si bé l’impuls de les big bands va durar fins entrada la Segona Guerra Mundial, els efectes econòmics d’aquesta no van trigar a notar-se. Molts músics hagueren de participar en la guerra, i les imposicions del clima bèl·lic obligaven a retallar costos i grandària de les bandes. Per quan la guerra acabà, l’era del swing estava entrant en crisi. Poques bandes romangueren actives posteriorment, entre elles notablement la de Duke Ellington.

Una big band típica inclou tres o quatre trompetes, dos o tres trombons, clarinets i saxòfons (dos contralts, dos tenors i un baríton), i una secció de ritmes formada per piano, baix, guitarra i bateria.

El swing era una música composta, encara que amb un petit espai per a la improvisació, i curosament orquestrada, establint sovint forts contrastos entre els metalls (trompetes i trombons) i els instruments de canya (clarinets i saxòfons). Es tocava amb suavitat i amb un lleu rubato (o “swing” rítmic), encara que amb una acurada precisió de conjunt.

Una altra característica de l’estil del swing és el riff, una frase melòdica o armònica que es desplaça de secció en secció.

També s’anomena swing a l’estil de ball acompanyat per la música swing. Aquest estil sorgeix inicialment als estats del sud dels EUA com a formes improvisades de passos de ball sobre els estils musicals de ragtime, jazz i dixieland.

El Lindy hop és el precursor de tots els estils que el van seguir durant els anys 40 i 50, com el Swing modern, el Boogie-Woogie i el Rock and Roll.

Percussió

Swing kids

Swing Kids és una pel·licula que explica la història d’un grup de joves fascinats pel Jazz a Hamburg el 1939.

Oh Brother!

Oh Brother, where are thou? és una ple·lícula d’aventures basada en la història de l’Odissea d’Homer i dirigida pels germans Cohen que se situa a Mississipi el 1937 durant la gran Depressió.

Gipsy Jazz o Manouche

El Gypsy jazz (també conegut com “Gypsy Swing” o “Manouche Jazz”) és un estil de jazz emmarcat dins el Swing. L’expressió sembla que fou creada pel guitarrista Django Reinhardt en els anys 1930. El seu grup més famós fou el Quintette du Hot Club France que també va dur a la fama al violinista Stéphane Grapelli.

Sweet and Lowdown

Acords i desacords (Sweet and Lowdown) és una pel·lícula escrita i dirigida l’any 1999 per Woody Allen que explica la història imaginària del guitarrista de jazz arrogant i alcohòlic Emmett Ray.

La història està situada en els Estats Units, a la dècada del 1930. Emmet Ray és un geni del jazz, un guitarrista magistral, només superat per l’home que l’obsessiona: el llegendari Django Reinhardt. Tanmateix, quan baixa de l’escenari Emmet es converteix en un tipus arrogant, faldiller, alcohòlic i que es diverteix disparant a les rates. En definitiva, ell sap que és un músic de jazz amb talent, però la seva llicenciosa vida de jugador i bevedor, la seva tendència a posar-se en problemes i la seva incapacitat per comprometre’s li impedeix assolir el cim professional i sentimental. Un dia Emmet coneix Hattie, una noia muda amb la qual comença una relació massa seriosa per al seu gust.


1940: Bebop

El bebop (o bop) és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l’estructura harmònica que no en la melodia. Els seus principals creadors foren, entre d’altres, Thelonius Monk, Charlie Parker i Dizzy Gillespie. 

En arribar als anys 40, el swing es trobava estancat. Originàriament creat per músics negres, aquesta tendència havia estat ràpidament assumida per músics blancs (Glenn Miller, Benny Goodman…). El fet de tocar en big bands limitava molt la durada i la llibertat durant els solos. Després de les actuacions amb les big band, els músics negres quedaven en les anomenades jam sessions per tal de desfermar la seva creativitat en llargs solos en ritmes furiosos.

El bebop va canviar l’estructura de les bandes, reduint el nombre d’intèrprets i disminuint, per tant, el pes instrumental de les seccions de vent i equiparant-se la bateria i el baix amb la resta d’instruments. D’altra banda, el bebop era una música més complexa, posant major èmfasi en la interpretació de diferents ritmes de forma frenètica, i la improvisació sobre les estructures harmòniques desplaçà la interpretació nua i crua de la melodia. Totes aquestes característiques requerien una interacció dinàmica entre els diferents membres del grup, destacant-se individualment gràcies als solos que podien durar bona part dels temes.

En qualsevol cas, el bebop no va arribar a ser tan popular com el swing perquè no era una música fàcil com el swing, sinó imprevisible. El gran públic preferia la música d’entreteniment i espectacle (Frank Sinatra), i la música negra que estava començant a atreure les masses era el rhythm and blues, grups petits i de música popular d’on sorgiria, posteriorment el rock and roll.

Blues for Alice és un estàndard de jazz compost el 1951 per Charly Parker en l’estil del bebop en F.

Backing track. Partitura en pdf.


1950: Latin jazz

El jazz llatí es nodreix de la fusió de ritmes i formes  sobretot de la música cubana, amb elements propis del jazz. El jazz llatí va començar com una fusió del són cubà i el jazz, però amb el temps va abastar també música procedents de Puerto Rico, la República Dominicana, el Brasil i l’Argentina.

En comparació del jazz americà, el jazz llatí empra un ritme fix usant alhora una forma de clau. La conga, el timbal, el güiro i les claus són instruments de percussió que contribuïxen al so llatí.

Les dues principals branques del jazz llatí són: la brasilera i la afro-cubana. El jazz llatí brasiler inclou la bossa nova i la samba. El jazz afro-cubà es nodreix de la salsa, el merengue, el songo, el son, el mambo, el bolero, la xaranga i el cha cha cha.

Veure al blog Bossa nova.

Exemples de Latin Jazz


1960: Free Jazz

El free-jazz (terme anglès; literalment en català, “jazz lliure”) es caracteritza per la disminució de la dependència dels límits formals. Els exemples més coneguts són les darreres obres de John Coltrane

Equinox és un estàndard de jazz de blues menor de 12 compassos compost per John Coltrane. L’estil és hardbop, el to C- i el ritme és de swing.

Backing track. Partitura en vídeo i en pdf. Tutorial de guitarra. Aquí tens la tablatura dels acords d’Ab13 i G7#5b9:

So what és un exemple de jazz modal en mode dòric. El to és D-, la forma AABA i el ritme swing.

Anàlisi.


Lindy hop

El lindy hop és un estil de ball per parelles que es creà a Nova York als anys vint a partir del Xarleston i de la Breakaway dance.

El lindy hop és un estil de ball per parelles que es creà a Nova York als anys vint a partir del Xarleston.

El líder agafa la cintura del follower amb la mà dreta i aquest recolza la mà esquerra sobre l’esquena del líder.

El balanceig es fa amb la cama esquerra del líder endavant, que és la cama exterior. Quan comença el pas aquesta cama va enrere.

Té com a dues menes de passos:

  • els kicks, com el xarleston, el big kick, l’skip-up o el hand to hand, que serveixen per dansar a tempos més ràpids,
  • i els triples, que serveixen per a tempos més moderats.
Captura de pantalla 2017-02-19 a les 8.20.34.png
Captura de pantalla 2017-02-19 a les 8.21.04.png

Al film Bojos pel Swing trobaràs una recreació històrica del moment en què sorgí.

Pots mirar també aquesta recopilació de pel·lis antigues.

En aquesta web s’expliquen amb tutorials les passes bàsiques.

Peces per ballar Lindy: All of me, Hit the road jackIt don’t mean a thing, Let’s call the whole thing off, Lousiana fairy tale, Honeysuckle roes, Je veux, When the saints go marching in, I got rhythm, I diddle

Shim sham

El Shim sham és un ball coreogràfic a partir d’una rutina de claqué que se sol ballar amb el tema ‘Taint’ what you do Jimmie Lunceford. Lletra, acords amb chorduchordify. És un ball individual que utilitza passes com el shim sham, el tackie annie, el shorty George, cross over o el half break. Un pic acabada la rutina es posen per parelles per acabar el ball. Passes i Història del Shim sham.

Tranky Doo

Jitteburg

Global Frankie 99

Amb la cançó Tuxedo Junction (Erskine Hawkins) 1940 un ballador anomenat Frankie va crear una coreografia per ensenyar a ballar els seus deixebles. Partitura per flauta en F,  F, en Bb (que és el to en què estan les coreografies dels youtubes), en C i en G. Guitarra de la versió de Glen MillerAcordsUkulele.

Sing sing

Benny Goodman fou un clarinetista i director de jazz conegut com el rei del swing. Preguntes sobre Benny Goodmann. 

Tutorial en C sobre Sing sing sing. Partitura de la percussió inical i dels acords.

Big apple routine


Concerts