La darbuka o doumbek és un instrument provinent del món àrab que requereix una tècnica molt específica de dits. És un tambor amb forma de copa d’una sola membrana que pren el seu nom dels dos sons principals: el dum (el so greu) i el tak (el so agut). 

Originàriament s’usava fang per a la caixa de ressonància i pell de cabra o de peix per a la membrana. Actualment s’usa el vidre o alumini per a la caixa i plàstic per a la membrana.

L’origen de la darbuka es remunta a l’antiga Babilònia però s’ha estès molt i ha arribat fins i tot als Balcans i al Nord d’Àfrica. És un dels instruments més utilitzats a la música àrab. Al mapa que veus hi hauríem d’afegir el Marroc, la resta de Península aràbiga i Pèrsia.

Bàsicament hi ha dos tipus de darbukas: el turc, amb els costats plans (que és el que utilitzarem a classe),  i l’egipci, amb els costats redons. La tècnica, però, és molt similar.

En aquest document hi trobaràs un resum dels principals ritmes tradicionals:

I en aquestes webs, khafif i ritmoypercusion, també hi trobaràs una explicació de cadascun dels ritmes.

El ritme Baladi pot acompanyar el tema Febrer de Maria del Mar Bonet.

El Malfuf o Malhouf és un ritme binari de pulsació ràpida que habitualment s’utilitzava com introducció per a les peces orquestrals clàssiques o per a la dansa del ventre. 

Toca amb la flauta la melodia de Jo i un pastor al ritme del Malhouf.

El Maqsum, Maksuum o Maqsuum, és un ritme de la família del Beledi. Molts veuen el Maqsum com l’equivalent al 4/4 dels ritmes del Mitjà Orient.

No és un ritme ràpid i necessita un dum profund al primer i tercer temps i un tek cla i incisiu al quart temps. Es pot cantar dient “dum tek  tek dum  tek” (D T-T D-T-).