La Bossa Nova és un estil de música brasiler que va néixer a Rio de Janerio als anys 50 i que es popularitzar mundialment als anys 70 de la mà de cantants com Joao Gilberto, Tom Jobim, Caetano Veloso o Gal Costa. Explicació històrica.
Musicalment es caracteritza per:
Tempo moderat, sempre amb calma.
Texturalment, melodia d’una veu o un instrument solista acompanyada amb una gran densitat rítmica. Aquest és un esquema de l’acompanyament rítmic habitual:
Intensitat suau amb una instrumentació reduïda, sense gaire instruments, i una impostació col·loquial de la veu, gairebé murmurant.
Timbre delicat i cuidat que permeti la comprensió de la lletra.
Text en portuguès i de temàtica amorosa amb un enfocament melangiós o temes quotidians.
Harmonia tonal del samba amb moltes tensions de 6a, 7a (M i m) i 9a i inversions melòdiques del jazz.
Forma que segueix el prototipus del jazz de fer voltes d’improvisació al tema.
Si saps guitarra aprendre bossa nova requereix un esforç. A la mà esquerra els acords de setena, característics d’aquest estil musical, requereixen unes posicions un poc més complicades. I a la mà dreta el ritme sol ser el següent el del vídeo.
La samba és una forma musical d’arrel africana del Brasil que probablement va sorgir a Salvador de Bahia i després va arribar a Rio de Janeiro.
El terme «escola de samba» és originari d’aquest període de formació del gènere, va ser adoptant per grans grups de sambistes en un intent de guanyar acceptació per a les seves manifestacions artístiques; el «morro» era el terreny on la samba naixia i l’escola donava als músics un sentit de legitimitat i organització que permetia trencar amb les barreres socials.
Als anys 30 varen transformar el gènere perquè s’adeqüàs millor a la desfilada de la Rua.
El pagode és un estil de música derivat del samba. És una versió més assequible del samba per a qui no hi està acostumat. Va sorgir als anys 80 a Rio de Janeiro. Pagode significa festa, menjar, música i dansa.