La dansa
Si la dansa té qualque poder de seducció és el de la sociabilitat ja que ens permet relacionar-nos amb els altres d’una manera lúdica i en un context festiu. Tres regles bàsiques alhora de ballar: escoltar la música per seguir la pulsació, no empegueir-se perquè tothom n’ha après alguna vegada i saber jugar amb la mirada perquè els ulls també dansen.
En aquesta pàgina hi trobaràs tot un seguit de danses que ballarem a l’aula. N’hi ha de diferents tipus:
- Ball col·lectiu, per dansar normalment en cercle amb tothom com el Ball de l’ós o el Tzadik katamar.
- Ball en parella, per dansar amb una altra persona, com l’Scottish o la Bourrée.
- Ball tradicional de llocs específics com l’Alunelul, de Romania, la Dansa dels 7 salts, del País Basc, el Hanter dro, de Bretanya, o el Tzadik katamar, d’Israel.
- Contradansa, que és un ball en què , d’alguna manera, un està davant l’altre/a, com el Ball de l’ós o la Ballaruga
- Mixers, per canviar de parelles, com el Ball de l’ós o la Ballaruga.
Tengués en compte que una mateixa dansa pot ser de dos o més tipus. Per exemple, el Ball de l’ós és una dansa col·lectiva perquè ballam amb tothom però també una mixer perquè canviam de parella i una contradansa perquè a momens estam davant l’altre/a.
Qui s’avorreixi en caminar i no toleri el tedi deambularà inquiet i agitat, o anirà darrere d’una activitat o altra […].
Córrer no constitueix cap manera nova de caminar, sinó un caminar de manera accelerada.
La dansa o caminar com si s’estigués flotant, en canvi, són un moviment del tot diferent. Únicament l’ésser humà és capaç de ballar. […] La dansa, amb els seus moviments plens d’arabescs, és un luxe que se sostrau totalment al principi de rendiment.
