Skip to main content
Soprano, contralt, tenor i baixa

La flauta dolça o flauta de bec  és un aeròfon molt antic que ja s’utilitzava a l’edat mitjana. Com pots observar a la il·lustració la família de la flauta de bec és molt extensa, com més petita més aguda sona i com més grossa més greu sona. A classe solem utilitzar la flauta soprano, que és de les més agudes. No obstant això, a vegades utilitzarem la contralt, la tenor o la baixa.

Abans la feien sempre de fusta però ara també se’n troben de plàstic.

Set dits a davant i un a darrere

La digitació que utilitzam a l’aula s’anomena digitació alemanya. És una simplificació de la digitació barroca.

Perquè el so surti clar i net s’han de tapar bé els forats i tenir una posició correcta (la mà esquerra va a dalt i la dreta a baix).

do’ re’ mi’ fa’ sol’ la’

Les notes agudes s’executen tapant mig forat a darrere o, si hi ha dificultats per tapar només mig, destapant-lo totalment. 

La intensitat del buf a les notes més agudes és un pèl superior a la de les greus. S’ha de parar esment a bufar un poc més fort que a les greus sense que el so sigui estrident.

sib, fa#, sol# i do#

La flauta és un instrument que no sol utilitzar moltes alteracions. Normalment només utilitza el si bemoll o el fa sostingut, i a vegades també el sol o el do sostingut.

Partitura i ball.

Partitura

Cànon de Pachelbel

Repàs de les cançons de primària

Oda a l’alegria

La llum de la lluna

Els esquelets

Pirates del Carib

La mosqueta ha fet un bot

El mè Shaun

Els Picapedra

Maya tenía un corderito

Harmònica

El nom d’harmònica ve del llatí harmonĭcus, i aquest del grec ἁρμονικός. És un instrument de vent, del grup d’instruments de vent-fusta i del subgrup d’instruments de llengüetes lliures. Sol estar afinada amb un registre de dues escales. Si es bufa o es xucla es produeix una nota distinta, com als acordions.

Anàlisi de les principals faltes quan es comença a tocar l’harmònica.


Ocarina

L’ocarina és un antic instrument musical de vent. Hi ha diferents tipus però un dels més comuns i el que s’ha tocat tradicionalment a Mallorca té forma globular amb un forat per a cada dit i un bisell que projecte el so. Està fabricada habitualment de ceràmica però també s’usen altres materials com el plàstic, la fusta, el vidre, el metall o els ossos. El seu nom prové de l’italià i significa oca petita, en referència a la forma del cap de l’oca.

El seu origen es remunta 12000 anys enere a les cultures xinesa i mesoamericana, tot i que a Mallorca va arribar a través d’Itàlia al segle XVIII. Durant el segle XIX i XX a diversos pobles de Mallorca fou tan popular que eren habituals les bandes d’ocarines que interpretaven un repertori variat i sovint de dansa.


https://www.youtube.com/watch?v=8vg4Qd1WkV4