Sant Antoni

Durant segles i abans de l’arribada del turisme, Mallorca ha estat una societat agrària on els animals han desenvolupat un paper essencial per a la subsistència de la població. És lògic, per tant, que el patró dels animals, Sant Antoni, hagi estat venerat per assegurar la protecció del bestiari. Celebrar aquesta festivitat ens connecta amb la part més ancestral de la nostra cultura.

El curs 2006-2007 el nostre IES celebrà per primer pic Sant Antoni. Des d’aleshores la festa s’ha anat transformant i actualment la celebram conjuntament amb totes les escoles adscrites al nostre centre: CEIP Robines, CEIP Binissalem, CC l’Assumpció, CEIP Bartomeu Ordines i CEIP Sant Bartomeu.

Balls que dansam per Sant Antoni.

Aquí tens una mostra audiovisual dels darrers sant antonis.

Els dimonis són uns personatges fantàstics que l’imaginari popular han irradiat màgia i alegria. Al nostre centre són molts els alumnes que participen a les colles de s’eixam ( de Consell), als dimonis d’Alaró i a la fil·loxera de l’infern (de Binissalem).


Garrotins

El garrotín és un tipus de cançó improvisada. El seu origen és asturià. Hi ha la creença que va arrelar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.

Consta d’una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l’únic objectiu de divertir la gent que l’escolta.

En l’anomenat Garrotín de Lleida l’estrofa sol ser, tot i que amb petites variacions:

Al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan.

La tornada és una estrofa de quatre versos de vuit síl·labes idealment, tot i que, com que es fan concordar amb la música, a vegades són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent. Uns exemples serien:

Enamorar, enamora,
més el cant em torna trist
si al meu llit no s’hi gronxa
ni tendresa, ni desig.

Al garrotín…

Deixau pas a aquestes dones,
i escoltau el que heu de dir
aquells vells costums d’ahir
necessiten regles noves.

Al garrotín…

Diuen que totes ses sogres,
les han de tirar a la mar,
jo hi tiraria els homes,
que mos volen maltractar.

Al garrotín…

I ara que ja són ses festes,
de Nadal tots estarem
serà tot ple de plors i queixes
perquè de cases no ens mourem.

Completa aquests garrotins improvisant:

  1. Per poder improvisar
  2. ______________________
  3. I ara per continuar
  4. Pas sa glosa a ________
  1. Ara que ja som aquí
  2. ______________________
  3. i a en/na (nom) li vull dir
  4. ______________________
  5. _______________________
  6. _______________________
  7. s’ha de tenir valentia
  8. per poder improvisar.

Amb els acords C F i G pots tocar la cançó:

C F G Ukulele Chords | Ukulele Go

    Posa una paraula amb IA G C

    i una paraula amb À/AR. G C

    i han de tenir valentia, G C

    per poder improvisar. F G C

    Al garrotín, al garrotan, G C
    de la vera vera vera de Sant Joan; F G C
    al garrotín, al garrotan,
    de la vera vera vera de Sant Joan.

    Si el to de C no et va per a la veu bé pots usar el de G (D, G i C) o el de F (C, F i Bb).


    Es burjons

    Es dillunsburjons curts
    pes nostros forns, garridons dons dons
    per la vera que és vera.
    Pes nostros forns, garridons dons dons
    que és la vera del món.
    Es dimarts, burjons llargs
    pes nostros…
    Es dimecres, burjons dextres…
    Es dijous burjons nous
    Es divendres burjons tendres…
    Es dissabte tot se pasta…
    Es diumenge tot se menja…

    No fa encara gaire, Mallorca era terra d’emigrants i de cacics que feien passar gana als qui no partien. Els burjons és una cançó infantil per recordar els dies de la setmana i per recordar que un temps només hi havia burjons, un llegum imaginari, per menjar, res pus. N’hi havia de curts, de llargs, de destres, de nous i de tendres, però sempre burjons!!!

    La versió de Biel Majoral està en Bb però nosaltres la farem en C o en G perquè no hi hagi alteracions. En negreta tens els moments del canvi d’acord. El tempo és lent (tot i que a mesura que avança la cançó es pot anar accelerant) i el ritme es pot fer el de samba-reggae (marcant els contratemps). Aquí tens l’acompanyament amb una percussió greu.

    Aquí tens el tutorial en C# per a flabiol i uke i en G per a flauta i uke.

    En C

    Aquest to és molt fàcil d’executar amb el flabiol. Aquí tens la partitura en C Es_burjons en pdf (quan la toquis amb la flauta dolça en tenir un si greu toca un re).

    En G


    Gloses

    Definició

    Una glosa és una composició popular rimada de 4 versos que tenen 7 síl.labes. Recorda que en poesia, en català, només es comptabilitza fins a la darrera síl·laba tònica.

    Sant Antoni i el dimoni

    jugaven a trenta-u,

    el dimoni va fer trenta,

    Sant Antoni, trenta-u.

    Observa la darrera síl·laba tònica de les paraules que rimen d’aquesta glosa. Normalment són paraules planes o agudes perquè la rima és més senzilla que a les paraules esdrúixoles.

    Prosòdia

    La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l’expressió oral, com ara l’accent i l’entonació. Imita la prosòdia de la glosa amb aquestes síl·labes:

    ta na ni no ni no ni no

    ta na ni no ni no

    Pica el ritme als genolls mentre recites les síl·labes anteriors i posa-hi paraules.

    Forma

    L’estructura formal de les rimes a les gloses és abab, -a-a, abba o a–a. Mai aabb o aa–.

    Sant Antoni feia sopes, a
    a vorera de la mar b
    el dimoni hi va anar b
    i se les va menjar totes. a

    Una dona vella i lletja –
    més lletja que s’ull d’un mul a
    se pensava filar estopa –
    i s’enfilava es pèls des cul. a

    Temps ha que dorm la gallina, a
    i es al·lots ja són al llit, b
    na Xamena diu: “Au, vine” a
    a l’home mig adormit. b

    Exercicis

    2. Practica la rima amb:

    Alumne 1 Proposa un mot
    Alumne 2 Diu un mot del mateix camp semàntic
    Alumne 3 Diu un mot que rimi amb el mot que ha proposat l’alumne 2
    Alumne 4 Diu un mot del mateix camp semàntic que el mot proposat per l’alumne 3

    Recursos

    Fitxa Glosa 1

    Pots trobar moltes gloses i de temàtiques molt diferents a la xarxa. Aquí tens dos llocs, per exemple: 1 i 2.

    Presentació de gloses d’on pots extreure idees per fer-ne.

    Melodia

    Aquí tens la melodia de glosa de Sant Antoni.

    Captura de pantalla 2017-11-13 a les 17.40.34
    • Com és la digitació del fa#, del sib i del mib?
    • És habitual trobar a la mateixa melodia sostinguts i bemolls?
    • Amb quin ostinat rítmic se sol acompanyar?
    1. Llegeix aquest consell per glosar de Mateu Xurí, mestre glosador:

    Primer, has de saber què has de dir i aquesta idea l’has de condensar al final de la glosa. Llavors és quan la pots començar. Has de crear recursos per encabir tot el que vols dir i has d’automatitzar la part formal de la glosa per, dins aquesta forma, poder posar-hi el fons. Ara bé, si algú es vol fer glosador, ha de viure un període obsessiu, malaltís, que et fa estar hiperconnectat mentalment a la glosa. Jo veia sortir el sol al llit sense haver-me dormit.

    Primer de tot, per tant, has de pensar el tema: què volem dir?

    La idea l’exposam als versos 3 i 4 i després pensam el principi

    La glosa o cant improvisat triomfa en festes majors i actes populars arreu del país, i la Yolanda Sey decideix aprendre a cantar-la amb els millors mestres disponibles, de Mateu Xurí i Maribel Servera, a Ferriol Macip i Imma de Sopa. Una tradició recuperada que pot assolir les formes més exquisides i també les més bèsties.

    El documental ‘Glosadors’ ens apropa a la cançó improvisada des de la seva vessant més lúdica i popular, mentre ens mostra el procés d’aprenentatge en un grup d’adolescents. Descobrirem els seus orígens, la seva funció, les reaccions que provoca, els avantatges de la seva pràctica, els llocs on es desenvolupa o el perquè s’està convertint en un fenomen que creix any rere any.

    Al País Valencià el versaor és qui pensa la glosa, i li diu a l’orella al cantaor que és qui canta.

    romanços

    Què és un romanç?

    Segons el lingüista Rafel Ginard un romanç és:

    “És un conjunt de versos monorims generalment assonantats i dividits en hemistiquis que es caracteritza per tenir un origen continental i per estar integrat dins un conjunt de països no sols mediterranis sinó també nòrdics i ultramarins.”

    Monorims és el nom amb el qual s’anomena una estrofa o un poema amb tots els versos amb la mateixa rima.

    Rima assonant és la rima en la qual es repeteixen totes els vocals des de l’última vocal tònica fins a la fi del vers.

    Hemistiqui és cada una de les parts que té un vers que tingui cesura, normalment la cesura la trobem en versos d’art major com el decasíl·lab o l’alexandrí, però també és possible trobar-lo en versos d’art menor.

    S’ha afirmat el seu origen està a la cançó de gesta, de la qual es destacaven fragments per al públic que van acabar esdevenint poemes independents. A imitació d’aquells, es van crear noves obres, de temàtica més variada.

    Difusió el segle XVI amb la literatura de cordill i els romanços de cec

    Al segle XIX l’interès romàntic per la literatura medieval porta a molts lingüistes a recopilar els romanços que encara es transmetien oralment. A Mallorca, com arreu dels Països Catalans, la manca d’institucions acadèmiques en llengua pròpia es suplit per un voluntarisme sobretot de capellans que treballen incansablement per deixar constància d’aquests tresors.

    Qué és un romanç? Qué el defineix i qué no?

    El defineix la mètrica (romanç és una definició literària), no la música ni la temàtica. No obstant això, al món popular tot el que té un fil narratiu (l’interés està a la narració i no a la lírica) és susceptible de ser considerat romanç.

    Qué ens trobam a l’edat mitjana?

    – Els trobadors es barallaven amb els seus versos entre ells com ho fan els glosadors amb les gloses de picat fent servir el sirventès (no hi havia diàleg immediat, però la idea és la mateixa).

    – Els joglars sovint composaven cançons per encàrrec com ho fan en ocasions els romancers, com al romanç de la Mort de na Margalida.

    – Les cançons de trobador són cançons a una sola veu amb acompanyament instrumental o sense (no existeix cap partitura d’acompanyaments però sí de melodia cantada). Els romanços, també. La importància de la cançó és al fil narratiu.

    – Les temàtiques són les universals: amor, desamor, mort, desgràcia…

    Romanços medievals… Existeixen?

    Si, però quant més estricte és la definició menys en queden!

    Normalment atorgam als nostres romanços un origen més antic i màgic del que realment és i “sobreestimam” la medievalitat del repertori …

    Un exemple de romanç medieval és La ciutat de Nàpols. Romanç d’origen possiblement francès, titulat “La Pernette” , i comú a gairebé tots els antics territoris de la Corona d’Aragó (on també és conegut com “La presó de Lleida”), és un dels més populars i resistents encara avui dia a tot Mallorca.

    I a Mallorca … Qué ens trobam?

    Així com les rondalles són les adaptacions mallorquines dels contes infantils universals, els romanços són les adaptacions de les cançons narratives continentals. Això no lleva que n’hi ha de producció local (p.ex. Encàrrecs com la Mort de na Margalida, més recents).

    Les rondalles són patrimoni de la humanitat i són presents a totes les cultures. Tanmateix per diverses circumstàncies, hi ha alguns reculls que han assolit una gran difusió i popularitat arreu del món -per exemple el dels germans Grimm o el de Perrault- i altres que -tot i la seva vàlua-, no han tengut tanta repercussió. En el cas de les Balears, unes illes amb un patrimoni rondallístic impressionant i ben recopilat, el procés d’uniformització cultural que patim fa que els nostres infants coneguin bé una narració en la versió, posem per cas, dels germans Grimm i desconeguin totalment la forma autòctona del relat.

    En Patufet

    En Trompetet (Alcover, v. 15)

    Els tres porquets

    El gallet, l’anyellet, la godineta i el drac (Alcover, v. 17)

    Els músics de Bremen

    El ca d’En Bua i el moix d’En Pejulí (Alcover, v. 1)

    Rapunzel

    Sa coeta de na Marieta (Alcover, v. 10)

    Joan sense por

    En Pere poca por (Alcover, v. 4)

    Hansel i Gretel

    Na Tricafaldetes (Alcover, v. 19) i En Toni Garriguel·lo (Alcover v. 4)

    Na Ventafocs

    N’Estel d’or (Alcover, v. 1)

    Blancaneu

    Na Magraneta (Alcover, v. 1)

    En resum …

    Romanç és una definició literària, no musical ni temàtica. La música no ens arriba. Al món tradicional es confonen fàcilment.

    A l’edat mitjana se’n troben però és difícil atribuir-los ja que són contínuament compartits i transmesos entre distintes cultures veïnes.

    A Mallorca bàsicament trobam adaptacions del repertori continental.


    Jota de sant antoni

    Aquesta peça quan es toca amb xeremies, com la del vídeo que has vist, segueix la següent estructura formal: introducció amb quatre cops de tamborino, A (tornada), B (estrofa), A, B, A i B'(estrofa amb aturades). Aquí tens la partitura que segueix aquest esquema amb els acords.

    Captura de pantalla 2018-10-03 a les 17.03.15.png

    Aquesta és la seva estructura harmònica (en negreta estan els quatre cops en C):

    Intro: C C C C

    Tornada A: C F C   C F C   F G C   F G C C C C

    Estrofa B: C F F C F F C   G   (C7) F   C G C F C F C G C G C C C C

    Estrofa B’: C F C    G C G C  G  (C7) F   C G C F C G C F C F C G C G C C C C

    Sant Antoni gloriós , de Viana anomenat, siau sempre advocat, Sant Antoni guardau-mos.

    Sant Antoni i el dimoni, jugaven a 31, el dimoni va fer 30, Sant Antoni 31.

    Sant Antoni n’és vengut, amb una mudada honesta, que molts d’anys poguem fer festa amb alegria i salut.

    Sant Antoni gloriós, guardau-mos sa porcelleta i quan la tedrem grosseta, la mos menjarem tots dos.

    Devem sempre alabar-vos, de gust i bona gana, Sant Antoni de Viana, de tot perill guardau-mos.

    Ocarina

    Instrument

    L’ocarina és un antic instrument musical de vent. Hi ha diferents tipus però un dels més comuns i el que s’ha tocat tradicionalment a Mallorca té forma globular amb un forat per a cada dit i un bisell que projecte el so. Està fabricada habitualment de ceràmica però també s’usen altres materials com el plàstic, la fusta, el vidre, el metall o els ossos. El seu nom prové de l’italià i significa oca petita, en referència a la forma del cap de l’oca.

    El seu origen es remunta 12000 anys enere a les cultures xinesa i mesoamericana, tot i que a Mallorca va arribar a través d’Itàlia al segle XVIII. Durant el segle XIX i XX a diversos pobles de Mallorca fou tan popular que eren habituals les bandes d’ocarines que interpretaven un repertori variat i sovint de dansa.


    Flabiol

    El flabiol és un instrument de bisell que es toca amb la mà esquerra mentre que la dreta acompanya la melodia amb el tamborino. La seva digitació és especialment complicada perquè es realitza amb una sola mà i el dit petit ha de tapar un forat que no és petit a la part inferior.

    FITXES PROGRESSIVES

    Fitxa Flabiol 1 Digitació si-fa, Satisfaction i Plou i fa sol

    Fitxa Flabiol 2 Digitació si-sol: Tomeu, El gegant del pi, Dansa dels 7 salts i Per tocar caminant

    Fitxa Flabiol 3 Digitació si-la: Wa Yeah, Jo i un pastor, Carmina Burana, 3 i 3 fan 9, Bourrée i Ball de l’ós.

    RE, MI, FA

    SI, DO, RE, MI

    LA, SOL, FA, MI

    LA, SOL, FA, MI, RE, DO

    ALTRES

    Xeremies

    Les xeremies, cornamusa, gaita o sac de gemecs, és un instrument de canyeta doble que fa arribar l’aire a través d’una bossa que assegura una pressió constant.

    Les parts de les xeremies són les següents: el grall, els bordons, el bufador i el sarró.

    La digitació del grall és la següent:

    Per practicar pots foradar la teva flauta dolça de digitació alemanya o utilitzar una flauta dolça de digitació barroca a partir del re.

    Una colla de xeremiers és una formació instrumental formada per un xeremier i un fabioler (que també toca el tamborino) d’origen medieval que ha sobreviscut a Mallorca d’ençà de la conquesta catalana.

    Repertori xeremier

    Aquí tens alguns temes populars entre les colles de xermiers/es. La partitura sol estar linkada amb el títol.

    Social

    Contacte

    C/ Andreu Pol “niuer” batle, s/n., Binissalem, Mallorca.
    +34 971886612