Horabaixa post el Sol,
plorinyava l’infantó:
“no ploreu, angelet, no,
que ta mareta no ho vol”.

Tot el cel llampega i plou,
angelet, dorm fins demà,
ta mare te vetlarà
cantant es vou, veri, vou.

Noninó, noninó,
una engronsadeta
pes nin petitó.
Noninó, noninó,
i per sa nineta
que és un confitó.

El Vou, verí, vou  és una cançó de bressol de Mallorca. Un bres és una espècie de llitet, generalment de fusta o de vímens, que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits. Bressolar vol dir engronsar perquè s’adormi l’infant.

Una de les tasques quotidianes que cada nit han de fer els pares que acaben de tenir una criatura és mirar d’adormir el seu fill o filla. Amb alguns infants no cal, perquè ja s’adormen sols, però a d’altres els costa més conciliar el son. Per això, molts gronxen els seus petits abans d’anar a dormir mentre els canten una cançó de bressol.

També conegudes per “bressoles”, “noninons”, “non-nons”, “cançons de bres” o “cançons de gronxar”, són cançonetes cantades en veu baixa amb un ritme molt hipnòtic, basat en l’onomatopeia i la repetició de paraules curtes. El seu objectiu és atraure la son: aconseguir que el nen es tranquil·litzi i, finalment, s’adormi mentre escolta la veu d’un dels seus progenitors.

Moltes d’aquestes cançons les improvisen els propis cantaires al mateix temps que gronxen el seu petit, però d’altres formen part d’un repertori tradicional, més o menys conegut per tothom. Us n’oferim un petit recull d’entre les que existeixen en la tradició popular.

El mode de la tonada és menor.