Pot semblar que el món badalla pot semblar quieta la nit però no t’adormis al meu pit que sempre balla que a la vall dels adormits el meu cor no hi fa parada el cant de les encantades se l’emporta bosc endins
Un record truca a la porta les notes apagades d’una vella cançó sensacions que jo ja creia mortes però avui, avui recordo el teu cos la dansa el deliri de l’estança la llum de la teva habitació fortes i més fortes batzegades que avui, avui tot em parla amb el teu nom
La gent torna a les cases s’ha acabat la funció una vella senyora escombra el teatre dels malsons camino quan tot calla i he comptat amb les mans les poques finestres enceses d’una ciutat que guarden la nit lila amb el record dels anys i no apaguen la flama perque no arribi demà
avui recordo el teu cos la dansa el deliri de l’estança la llum de la teva habitació fortes i més fortes batzegades que avui, avui tot em parla amb el teu nom
La gent torna a les cases s’ha acabat la funció una vella senyora escombra el teatre dels malsons camino quan tot calla i he comptat amb les mans les poques finestres enceses d’una ciutat que guarden la nit lila amb el record dels anys i no apaguen la flama perque no arribi demà