De matinada han trucat,
són al replà de l’escala,
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”,
“N’és adormit a la cambra,
què li volen, al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
 
Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Encara no ben despert,
ja sent viva la trucada
i es llança pel finestral
a l’asfalt d’una volada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells –potser el que mana–
que s’inclina al finestral,
darrere xiscla la mare.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
–la llei una hora assenyala–
ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Inspirada sobre un fet real, el poema, a tall de romanç (com La ciutat de Nàpols), fou escrit per Lluís Serrahima i musicat per M. del Mar Bonet. Acords.