El Pròxim Orient o Orient Mitjà és una extensa àrea d’Àsia Occidental i Àfrica del Nort la música de la qual està dominada pels pobles islàmics arabòfons, turcòfons i persòfons. Tenen un sistema únic i heterogeni on s’inclou la música litúrgica, clàssica, folklòrica i moderna.

L’organització melòdica segueix un sistema de modes denominats generalment maqam en àrab o makam en turc.

Normalment un maqam té una escala i una jerarquia de notes distribuïdes en un tetracord. En aquesta escala hi pot haver tons, semitons i quarts de to. Un maqam té també motius i seqüències intervàliques característics.

Un taqsim, en àrab, o taksim, en turc, és una forma instrumental improvisada, generalment no mètrica, d’1 a 10 minuts de durada i que se sol utilitzar per iniciar un concert.

El bendir (en àrab: بندير; plural banadir, بنادير), també anomenat erbeni, arbani o bendyr, és espècie de pandero d’uns 40 cm de diàmetre tradicional a tot el Nord d’Àfrica.

En aquest document hi trobaràs un resum dels principals ritmes tradicionals:

I en aquestes webs, khafif i ritmoypercusion, també hi trobaràs una explicació de cadascun dels ritmes.

El karsilamas és una dansa turca extesa per Anatòlia i duita a Grècia pels immigrants grecs d’Anatòlia. És un compàs 9/8 que es divideix en 2 2 2 3, D – T – D – T – – .