La donzella i el mariner

A la vorera del mar
hi ha una donzella
que brodava un mocador
que és per la reina.
Quan el té a mig brodar
li mancà seda:
-Mariner, bon mariner,
que portau seda?
-De quin color la voleu:
blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
-Pujau, pujau dalt la nau,
triareu d’ella.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela.

Mariner es posa a cantar
cançons novelles
i amb el cant del mariner
s’és dormideta.
I amb els aires de la mar
ella es desperta.
Quan ella s’ha despertat
fou lluny de terra;
-Mariner, bon mariner,
tornau-me a terra;
que a mi els aires de la mar
me donen pena.
-Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva:
set anys fa que vaig pel món
per vós, donzella.

-De tres germanes que som,
som la més bella:
l’una porta vestit d’or,
l’altra de seda;
l’una és casada amb un duc,
l’altra és princesa;
i jo, pobreta de mi…
marinereta!
-No en sou marinera, no,
que en sereu reina:
que jo en som el fill del rei
de l’Anglaterra.

Acords en C: C F C G C G (instrumental: C F C F C G)

Acords en Bb: Bb Eb Bb F Bb F (instrumental: Bb Eb Bb Eb Bb F). Per tocar-la amb guitarra posa la celleta al primer trast i toca: A D A E A E A.

Segons Joan Amades és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d’Europa.

Versions d’Arianna Savall i Lídia Pujol. Partitura d’aquestes versions:

Fitxa La donzella i el mariner