A la vorera del mar hi ha una donzella que brodava un mocador que és per la reina. Quan el té a mig brodar li mancà seda: -Mariner, bon mariner, que portau seda? -De quin color la voleu: blanca o vermella? -Vermelleta la vull jo, que és millor seda. -Pujau, pujau dalt la nau, triareu d’ella. Mentre va mercadejant la nau pren vela.
Mariner es posa a cantar cançons novelles i amb el cant del mariner s’és dormideta. I amb els aires de la mar ella es desperta. Quan ella s’ha despertat fou lluny de terra; -Mariner, bon mariner, tornau-me a terra; que a mi els aires de la mar me donen pena. -Això sí que no ho faré, que heu de ser meva: set anys fa que vaig pel món per vós, donzella.
-De tres germanes que som, som la més bella: l’una porta vestit d’or, l’altra de seda; l’una és casada amb un duc, l’altra és princesa; i jo, pobreta de mi… marinereta! -No en sou marinera, no, que en sereu reina: que jo en som el fill del rei de l’Anglaterra.
Acords en C: C F C G C G (instrumental: C F C F C G)
Acords en Bb: Bb Eb Bb F Bb F (instrumental: Bb Eb Bb Eb Bb F). Per tocar-la amb guitarra posa la celleta al primer trast i toca: A D A E A E A.
Segons Joan Amades és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d’Europa.