El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
ha nascut un minyonet
ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya,
fum, fum, fum
si n’hi ha dos pastorets
abrigadets,
amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra,
fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?
Fum, fum, fum.
Ja respon es majoral
amb gran cabal:
Jo en faré deu mil camades,
d’un sol bot totes plegades”
fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum
és es dia de Nadal,
molt principal,
en sortir de ses matines
menjarem cosetes fines,
fum, fum, fum.

Déu mos do unes santes festes,
fum, fum, fum,
faci fred, faci calor,
serà el millor,
de Jesús farem memòria
perquè ens vulgui dalt la glòria,
fum, fum, fum.