No faceu gens de renou per la vila de St Maria. Falangistes ja han entrat amb venjança i ferotgia i a en Jaume i en Norat Tries els cerquen com a animals.
‘Fill, és hora de partir que no vull que mos matin. A sa finca de Son Torrella deixarem que es dies passin’ i d’ençà d’aquell mal dia ja no varen tornar.
Sabeu, Norats que ja estau bandejats? sa gent diu que no hi sou a on estau amagats? dins la Vall de Coanegra estau més arrecerats dins la Serra Bunyolina que allà hi ha més dignitat.
Hi estegueren més de tretze anys, trescant tota la serra, de cova en cova, amagats, vivint dels fruits de la terra I es falangistes que no els troben treuen fum pes queixals.
De Santa Maria a Bunyola, ben amunt d’Alaró Per Lluc, Raixa i Tomir, pes Teix i Galatzó. Ells cobren forces per sobreviure amb coratge i molt d’amor
Sabeu, Norats….
‘Qui és que ajuda als Norats?’ ‘No digueu res a ningú’ ‘Ves alerta mu mareta que vendran a per tu. Quan duguis roba, menjar i aigua no pots estar gens segur.’ ‘No passis ànsia fill, ja sé que són moments greus, arriscaré ma vida com si fossin fills meus.’
Qué, Norats Encara no estau cansats? sa gent diu que sou llegenda a on estau amagats? Dins les coves de la Comuna estau més arrecerats a dalt les terres Bunyolines que allà hi ha més dignitat.
‘El feixisme ja s’acaba, ai, fill meu, hem d’aguantar’ ‘Mon paret no sigueu il.lús, el món s’ha de capgirar’ I amb l’afany d’un futur millor ja decidiren fugir.
I a l’any 49 a dins una barcada, la lluna de confident, la llibertat esperada, Digueren adéu a Mallorca per la mar cap a l’Alger.
Sabeu Norats? Sempre sereu estimats per sa gent d’aquest poble mai sereu oblidats i dins la Serra de Tramuntana sereu sempre recordats, i per la Illa de Mallorca, un símbol dignitat.