Què li darem en el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo? Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.
Què li darem al fillet de Maria? Què li darem al formós infantó? Li darem panses amb unes balances, Li darem figues amb un paneró
Tam, pa-tam-tam, que les figues són verdes, Tam, pa-tam-tam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua Maduraran en el dia del Ram
Una cançó jo també cantaria, Una cançó ben bonica d’amor; I que n’és treta d’una donzelleta, Que n’és la Verge, Mare del Senyor.
No ploris, no manyaguet de la mare, No ploris, no, ai alè del meu cor! Cançó és aquesta que al Noi de la Mare, Cançó és aquesta que li agrada molt.
Tam, pa-tam-tam, que les figues són verdes, Tam, pa-tam-tam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua Maduraran en el dia del Ram
El noi de la mare és una nadala o cançó tradicional catalana de Nadal i també una cançó de bressol d’autor anònim i origen incert.
La cançó és redactada en decasíl·labs anapèstics ben marcats a la primera, la quarta, la setena i la desena síl·laba, remarcant el ritme amb intensitat, i els versos són de caràcter paral·lelístic cada dos versos.
Es desconeix amb exactitud la data de creació de la cançó. No hi ha suficients referències. Però és probable que tingui el seu origen al segle xviii o XIX. Es creu que aquesta cançó originalment era una cançó de bressol o infantil i, sense ser nadalenca ni religiosa, ha esdevingut nadala en acabar formant part del repertori de Nadal.
