Qui dubta d’en Clint Eastwood
Mirant el Gran Canyon del Colorado,
Niguls allargassats i vermellosos
I al cel se penja una estrella i se fa de nit.
I en Clint només il·luminat per sa foganya
S’encen es puret i guarda un secret,
I guisa un conillet a la llauna.
S’adorm, somia trens i mercaderia,
En indis Cheyennes damunt una colina
A sa llum de sa lluna.
Se desvetlla, s’aixeca, orina i no té son,
I pensa… va quedar de western, cabrons,
Ja voreu quan s’inventin es cinema!
És pura peresa i tira per sa carretera cap a Denver.
I un home tot sol no sempre se basta,
Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood.
I un home tot sol se tuda i se cansa,
Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood.
Arriba, dos homes se li atraquen i l’investiguen.
Volen saber on és en Morgan Freeman,
Que és es negre de Million Dollar Baby:
Do you know? Maybe.
Dissimula, se’ls mira,
Desenfunda com un llamp i els liquida.
Escup i se caga en sa seva vida,
Sempre en es punt de mira d’es sèptim de cavalleria,
O de gringos foragidos, o de xèrifs corruptes
A cases de putes, o de xinos drogaditos a Gran Torino.
I Clint, què vols? Encara ets en el segle denou.
Fa un any que no te dutxes,
I això només són quatre casutxes de mort.
I un home tot sol no sempre se basta,
Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood.
I un home tot sol se tuda i se cansa,
Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood.
I un home tot sol s’avesa i se cuida,
Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood.
I un home tot sol sopant a sa cuina,
Qui dubta avui en dia d’en Clint Eastwood.