– L’amor me va darrera, l’amor me va davant, jo me faré la lluna, la lluna del cel gran.

– Si tu te fas la lluna, la lluna del cel gran, jo me faré la boira i t’aniré tapant.

– Si tu te fas la boira i tu me vas tapant, jo me faré peixet, peixet de dins la mar.

– Si tu te fas peixet, peixet de dins la mar, jo em faré pescador i te vendré a pescar.

– Si tu et fas pescador i a mi em véns a pescar, jo me faré l’arena, l’arena de la mar.

– Si tu te fas l’arena, l’arena de la mar, jo me faré les ones i te vendré a besar.

– Si tu te fas les ones i a mi em véns a besar, jo me faré mongeta, monja de l’Olivar.

– Si tu te fas mongeta, monja de l’Olivar, llavors jo em faré frare i et vendré a confessar.

– Si tu llavors et fas frare i em véns a confessar, val més mos casem ara i acabem de penar.

La cançó de les transformacions utilitza un compàs d’amalgma amb un 6/8 i un 3/4. És una cançó lúdica d’origne culte i molt arcaic, com desmostra la seva àmplia difusió. Tot i el seu lirisme amorós, existeixen infinitud de variants infantils que segueixen la mateixa estructura de joc. Versions de Rufaca i Motherfolkers.