Skip to main content

Bona nit, blanca roseta

Bona nit, blanca roseta,
plena de bones olors,
no hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.

Que enc que la mar tornàs tinta
i enc que el cel de paper fos,
fossen es hòmens notaris
i de cada un n’hi hagués dos,

no abastarien a escriure,
ma vida, es nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i es que passarem es dos,
i estic en ses confiances
que ara vendran es mellors.