El sol que no surti avui
I que tornin els estels
Que jo t’he de mester a prop
Per jugar amb els teus cabells
Que jo t’he de mester a prop
Per jugar amb els teus cabells

Si tu toques i jo cant
Vol dir que mos entenem
I tot el camí que feim
Serà per anar endavant
I tot el camí que feim
Serà per anar endavant

A València hi ha un carrer
Que té geranis i sombres
Humitats i tenebror
Saliva i enteniment
Si voleu saber quin és
El carrer de Cavallers
Si voleu saber quin és
El carrer de Cavallers

Tres portes tinc a ca meva
Obertes a tots els vents
La que està oberta per tu
L’altra per la bona gent
La tercera per la mort
Que la tancarà el meu temps

Àngel caigut
Principi del foc
Magrana oberta
Tot això ets tu per mi
Jo n’estic certa
Tot això ets tu per mi
Jo n’estic certa

Adéu lluna de nit
Adéu sol de migdia
Adéu a tots els estels
Qui me féreu companyia

Adéu als que heu escoltat
La meva veu per amiga
Jo he cantat en nom vostro
La vostra veu és la mia
Jo he cantat en nom vostro
La vostra veu és la mia

Adéu lluna de nit
Adéu sol de migdia

Alenar és un tema que dona nom a l’àlbum del mateix nom de  Maria del Mar Bonet, publicat el 1977.

El tema està en Dm harmònic: 

O en A frigi dominant, si es considera la nota A com la principal. 

El tema sempre segueix la mateixa roda d’acords, l’anomenada cadència andalusí. La cadència andalusí, basada en el tetracord diatònic frigi, és un terme adoptat del flamenc per a designar una progressió descendent de 4 acords:

• iv–III–II–I, si estam en mode frigi, o
• i–VII–VI–V si estam en mode eoli.

Hi ha moltes cançons que utilitzen aquesta progressió:
Hit the road Jack o It don’t mean a thing o Good Vibrations.
Puntejat de guitarra.