La ciutat de Nàpols

A la ciutat de Nàpols, hi ha una presó, la vida mia,
hi ha una presó, la vida mia, la vida amor.

Hi ha vint-i-nou presos que canten la cançó, la vida mia,
que canten la cançó, la vida mia, la vida amor.

La dama està en finestra escoltant la cançó, la vida mia,
escoltant la cançó, la vida mia, la vida amor.

Els presos se’n temeren, ja no cantaven, no, la vida mia,
ja no cantaven, no, la vida mia, la vida amor.

–Per què no cantau, presos? per què no cantau, no?, la vida mia.
per què no cantau, no?, la vida mia, la vida amor.

–Com cantarem, senyora, si estam dins la presó?, la vida mia,
si estam dins la presó, la vida mia, la vida amor.

Sense menjar ni beure, més que algun rosegó, la vida mia,
més que algun rosegó, la vida mia, la vida amor.

Demà serà dissabte, mos penjaran a tots, la vida mia,
mos penjaran a tots, la vida mia, la vida amor.

INSTRUMENTAL

La dama condolida va acudir a son senyor, la vida mia,
va acudir a son senyor, la vida mia, la vida amor.

– Dels presos que allà canten, digau què en fareu vós, la vida mia,
digau què en fareu vós, la vida mia, la vida amor.

– Demà serà dissabte, los penjaran a tots, la vida mia,
los penjaran a tots, la vida mia, la vida amor.

-Pare, lo meu bon pare, no em mateu l’aimador, la vida mia,
no em mateu l’aimador, la vida mia, la vida amor.

-Ma filla Margalida, serà el primer de tots, la vida mia,
serà el primer de tots, la vida mia, la vida amor.

-Pare, lo meu bon pare, a mi penjau-me i tot, la vida mia
a mi penjau-me i tot, la vida mia, la vida amor.

El tema que toquen el grup UC pot ser acompanyat amb tres acords, C, F i G que segueixen sempre la següent estructura harmònica: C x3, F x4, G x2 i C x2.

La ciutat de Nàpols és un exemple de romanç d’origen medieval possiblement francès, titulat “La Pernette” , i comú a gairebé tots els antics territoris de la Corona d’Aragó (on també és conegut com “La presó de Lleida”). És un dels més populars i resistents encara avui dia a tot Mallorca.

Hi ha quatre personatges, el narrador (lletra normal), la dama (lletra en cursiva), el pres (lletra en negreta) i el rei (lletra normal també).

L’estructura formal és primària i estròfica, és a dir, que sempre es canta la mateixa melodia però va canviant la lletra a cadascuna de les 11 estrofes que té. Aquesta és la melodia que té 11 compassos:

Aquesta és una proposta de baix:

I aquesta una proposta de xilòfon:

A classe farem la versió del grup Nou Romancer que introdueix un instrumental amb aquest unisò que comença al 2n compàs de la partitura. Fixa’t que són tres models melòdics que es repeteixen seguint l’estructura harmònica: